divendres, 20 de desembre de 2013

FEM CAGAR EL TIÓ

Ja fa dies que donem menjar al Tió, així que esperem que ens cagui molt...
Tot recordant Joana Raspall, hem recitat aquest poema:
                                                                 NADAL
                                                          
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
 —Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen: 
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada