Tot recordant Joana Raspall, hem recitat aquest poema:
NADAL
La nit de
Nadal
el bosc
s’engalana;
els avets
s’estiren
per fer la
sardana
entorn del
Nadó.
Una soca vella
no pot
afegir-s’hi
i diu amb
tristor:
—Jo ja no
sóc bona
per res; no
tinc branques.
Mes, pel cel
ressonen
les veuetes
blanques
dels àngels que
diuen:
—Sí, que vals!
no ploris!
seràs el tió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada